El Llibre dels fets o Crònica de Jaume I és la primera de "les quatre grans Cròniques". Sembla ser que la conquesta de Mallorca (1229) n’impulsà la redacció. Jaume I mor el 1276, per tant, l’obra degué ésser quasi acabada poc abans. No obstant, les còpies que en tenim són posteriors, el manuscrit més antic conservat és de 1343. El títol és significatiu, ja que no es tracta d’una crònica, sinó d’un llibre de fets. Els estudis realitzats sobre aquest llibre durant els anys 80 (per part de Josep Mª Pujol, Jordi Bruguera o Stefano Asperti, entre d'altres) porten a la conclusió que es tracta d’un llibre que no pertany a cap gènere conegut i que està fortament influït per la parla oral: està redactat des de l’oralitat. L’autor (Jaume I) no l’escriu, el dicta. Jaume I era “illiteratus”, no sabia escriure, no obstant això, era un home culte . narra, de forma autobiogràfica, la vida i les gestes més importants del rei (sobretot les conquestes de Mallorca i València). La història comença amb el seu naixement i acaba amb la seva mort (del 1208 al 1276). Algú proposat per ell en féu el pròleg i l’epíleg: tant per la seva erudició com per la seva perfecció estilística aquest pròleg degué ser fet per algú diferent, de cultura superior, i un cop el rei ja era mort.
La intenció didàctica i justificativa, i el sentiment religiós i providencialista es reflecteixen al llarg de tota la Crònica. El rei, a qui agrada d’aparèixer com un heroi d’epopeia, no sempre fa història militar i política, sinó que sovint ens mostra els petits fets de la seva vida i els racons més íntims de la seva personalitat.
A la Crònica es fa ús d’un llenguatge viu i popular (refranys, dites i expressions col·loquials, utilització de la primera persona del plural, etc.) i de la llengua pròpia per part dels personatges (català, castellà, aragonès, àrab, francès, etc.).
El contingut de la Crònica es podria dividir en quatre parts:
Entre 1208 i 1228. S’expliquen un conjunt de petits conflictes durant la seva edat més tendra, mentre els templers s’ocupaven de la seva formació (l’engendrament gairebé miraculós de Jaume I, la mort de Pere I a Muret, el casament de Jaume amb Leonor de Castella, etc.).
De 1229 a 1240. És la part més divertida del Llibre dels fets: narra la conquesta de Mallorca. Seria el primer pas en el destí de la Corona d’Aragó. Posteriorment arribaria la conquesta de València (1238). En el llibre s’intenta demostrar com tots aquests fets el rei els pogué dur a terme perquè gaudia del favor diví.
De 1240 a 1265. Els fets narrats són menys dinàmics. Narra els conflictes amb els sarraïns rebels de València. Els pactes i revoltes d'al-Azraq, de cóm la seua preocupació per les actuacions dels seus cavallers a terres de frontera i de com mantindre una convivència necessària entre els pobles conqueridors i conquerits: moros i cristians.
De 1265 a 1276. Torna el dinamisme i les narracions bel·licoses, altre cop contra els moros. Té lloc la conquesta de Múrcia. A part, hi ha molts episodis de política interna que pretenen justificar els seus actes. Els últims capítols, que narren la malaltia que desembocaria en la mort de Jaume I, foren redactats per alguna altra personalitat en voler incorporar la mort del monarca a la Crònica.
http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/34697391092392752454679/index.htm
131 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada