tag:blogger.com,1999:blog-44249976661909058332024-02-07T15:16:01.556+01:00EL LLIBRE DELS FETS La crònica del rei en JaumeL'any 2008 és la data que es commemora els 800 anys del naiximent del rei Jaume I, el millor moment per repassar i reflectir els esdeveniments que van convertir les terres valencianes en regne i recordar fets i figures com la convivència de tres pobles i d'escriptures tan importants com la crònica que ens va deixar el propi en Jaume de la seua mà: el llibre dels fets.Cadiradefusta.com - Continguts audiovisualshttp://www.blogger.com/profile/16631995482854501464noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-4424997666190905833.post-37668865716490377372007-10-09T21:29:00.000+02:002007-10-10T10:34:46.793+02:00El llibre dels fets ó la crònica del rei en Jaume<div style="text-align: left;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://i101.photobucket.com/albums/m63/pirataregata/maparegne.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 380px; height: 623px;" src="http://i101.photobucket.com/albums/m63/pirataregata/maparegne.jpg" alt="" border="0" /></a><span style="font-size:100%;"><span style="color: rgb(51, 51, 51);"><br /><br />El </span><i style="color: rgb(51, 51, 51);">Llibre dels fets</i><span style="color: rgb(51, 51, 51);"> o </span><i style="color: rgb(51, 51, 51);">Crònica de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_I" title="Jaume I">Jaume I</a></i><span style="color: rgb(51, 51, 51);"> és la primera de "</span><a style="color: rgb(51, 51, 51);" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Les_quatre_grans_Cr%C3%B2niques" title="Les quatre grans Cròniques">les quatre grans Cròniques</a><span style="color: rgb(51, 51, 51);">". Sembla ser que la conquesta de </span><a style="color: rgb(51, 51, 51);" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca">Mallorca</a><span style="color: rgb(51, 51, 51);"> (</span><a style="color: rgb(51, 51, 51);" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1229" title="1229">1229</a><span style="color: rgb(51, 51, 51);">) n’impulsà la redacció. </span><a style="color: rgb(51, 51, 51);" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_I" title="Jaume I">Jaume I</a><span style="color: rgb(51, 51, 51);"> mor el </span><a style="color: rgb(51, 51, 51);" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1276" title="1276">1276</a><span style="color: rgb(51, 51, 51);">, per tant, l’obra degué ésser quasi acabada poc abans. No obstant, les còpies que en tenim són posteriors, el manuscrit més antic conservat és de </span><a style="color: rgb(51, 51, 51);" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1343" title="1343">1343</a><span style="color: rgb(51, 51, 51);">. El títol és significatiu, ja que no es tracta d’una crònica, sinó d’un </span><i style="color: rgb(51, 51, 51);">llibre de fets</i><span style="color: rgb(51, 51, 51);">. Els estudis realitzats sobre aquest llibre durant els anys 80 (per part de </span><a style="color: rgb(51, 51, 51);" href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_M%C2%AA_Pujol&action=edit" class="new" title="Josep Mª Pujol">Josep Mª Pujol</a><span style="color: rgb(51, 51, 51);">, </span><a style="color: rgb(51, 51, 51);" href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jordi_Bruguera&action=edit" class="new" title="Jordi Bruguera">Jordi Bruguera</a><span style="color: rgb(51, 51, 51);"> o </span><a style="color: rgb(51, 51, 51);" href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Stefano_Asperti&action=edit" class="new" title="Stefano Asperti">Stefano Asperti</a><span style="color: rgb(51, 51, 51);">, entre d'altres) porten a la conclusió que es tracta d’un llibre que no pertany a cap gènere conegut i que està fortament influït per la parla oral: està redactat des de l’oralitat. L’autor (Jaume I) no l’escriu, el dicta. Jaume I era “illiteratus”, no sabia escriure, no obstant això, era un home culte . narra, de forma autobiogràfica, la vida i les gestes més importants del rei (sobretot les conquestes de </span><a style="color: rgb(51, 51, 51);" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca">Mallorca</a><span style="color: rgb(51, 51, 51);"> i </span><a style="color: rgb(51, 51, 51);" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Val%C3%A8ncia" title="València">València</a><span style="color: rgb(51, 51, 51);">). La història comença amb el seu naixement i acaba amb la seva mort (del </span><a style="color: rgb(51, 51, 51);" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1208" title="1208">1208</a><span style="color: rgb(51, 51, 51);"> al </span><a style="color: rgb(51, 51, 51);" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1276" title="1276">1276</a><span style="color: rgb(51, 51, 51);">). Algú proposat per ell en féu el pròleg i l’epíleg: tant per la seva erudició com per la seva perfecció estilística aquest pròleg degué ser fet per algú diferent, de cultura superior, i un cop el rei ja era mort. </span></span><br /></div><p style="color: rgb(51, 51, 51); text-align: left;"><span style="font-size:100%;">La intenció didàctica i justificativa, i el sentiment religiós i providencialista es reflecteixen al llarg de tota la <i>Crònica</i>. El rei, a qui agrada d’aparèixer com un heroi d’<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Epopeia" title="Epopeia">epopeia</a>, no sempre fa història militar i política, sinó que sovint ens mostra els petits fets de la seva vida i els racons més íntims de la seva personalitat.</span></p><div style="text-align: left;"> </div><p style="color: rgb(51, 51, 51); text-align: left;"><span style="font-size:100%;">A la <i>Crònica</i> es fa ús d’un llenguatge viu i popular (refranys, dites i expressions col·loquials, utilització de la primera persona del plural, etc.) i de la llengua pròpia per part dels personatges (català, castellà, aragonès, àrab, francès, etc.).</span></p><div style="text-align: left;"><br /></div><p style="color: rgb(51, 51, 51); text-align: left;"><span style="font-size:100%;">El contingut de la <i>Crònica</i> es podria dividir en quatre parts:<i><br /></i></span></p><p style="color: rgb(51, 51, 51); text-align: left;"><span style="font-size:100%;"><i>Entre <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1208" title="1208">1208</a> i <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1228" title="1228">1228</a>.</i> S’expliquen un conjunt de petits conflictes durant la seva edat més tendra, mentre els <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Templers" title="Templers">templers</a> s’ocupaven de la seva formació (l’engendrament gairebé miraculós de Jaume I, la mort de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_I" title="Pere I">Pere I</a> a <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Muret" title="Muret">Muret</a>, el casament de Jaume amb <a href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Leonor_de_Castella&action=edit" class="new" title="Leonor de Castella">Leonor de Castella</a>, etc.).<i><br /></i></span></p><p style="color: rgb(51, 51, 51); text-align: left;"><span style="font-size:100%;"><i>De <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1229" title="1229">1229</a> a <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1240" title="1240">1240</a>.</i> És la part més divertida del <i>Llibre dels fets</i>: narra la conquesta de Mallorca. Seria el primer pas en el destí de la <a href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Corona_d%E2%80%99Arag%C3%B3&action=edit" class="new" title="Corona d’Aragó">Corona d’Aragó</a>. Posteriorment arribaria la conquesta de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Val%C3%A8ncia" title="València">València</a> (<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1238" title="1238">1238</a>). En el llibre s’intenta demostrar com tots aquests fets el rei els pogué dur a terme perquè gaudia del favor diví.<i><br /></i></span></p><p style="color: rgb(51, 51, 51); text-align: left;"><span style="font-size:100%;"><i>De <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1240" title="1240">1240</a> a <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1265" title="1265">1265</a></i>. Els fets narrats són menys dinàmics. Narra els conflictes amb els <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Sarra%C3%AFns" title="Sarraïns">sarraïns</a> rebels de València. Els pactes i revoltes d'al-Azraq, de cóm la seua preocupació per les actuacions dels seus cavallers a terres de frontera i de com mantindre una convivència necessària entre els pobles conqueridors i conquerits: moros i cristians.<i><br /></i></span></p><p style="color: rgb(51, 51, 51); text-align: left;"><span style="font-size:100%;"><i>De <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1265" title="1265">1265</a> a <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1276" title="1276">1276</a></i>. Torna el dinamisme i les narracions bel·licoses, altre cop contra els moros. Té lloc la conquesta de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%BArcia" title="Múrcia">Múrcia</a>. A part, hi ha molts episodis de política interna que pretenen justificar els seus actes. Els últims capítols, que narren la malaltia que desembocaria en la mort de Jaume I, foren redactats per alguna altra personalitat en voler incorporar la mort del monarca a la <i>Crònica</i>.</span></p>http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/34697391092392752454679/index.htmCadiradefusta.com - Continguts audiovisualshttp://www.blogger.com/profile/16631995482854501464noreply@blogger.com131tag:blogger.com,1999:blog-4424997666190905833.post-45522994610926298282007-10-09T21:10:00.001+02:002007-10-09T21:24:29.131+02:00Jaume I, un rei conqueridor<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://i101.photobucket.com/albums/m63/pirataregata/JaumeIelconqueridor.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 320px;" src="http://i101.photobucket.com/albums/m63/pirataregata/JaumeIelconqueridor.jpg" alt="" border="0" /></a><span style="color: rgb(51, 51, 51);font-size:100%;" >Fill i successor de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_el_Cat%C3%B2lic" title="Pere el Catòlic">Pere el Catòlic</a> (<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1213" title="1213">1213</a>) al tron de la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Corona_d%27Arag%C3%B3" title="Corona d'Aragó">corona d'Aragó</a>. Pare de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_el_Gran" title="Pere el Gran">Pere el Gran</a> i <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_II_de_Mallorca" title="Jaume II de Mallorca">Jaume II de Mallorca</a>.</span> <p style="color: rgb(51, 51, 51);"><span style="font-size:100%;">Com s'ha esmentat, fou fill del <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_el_Cat%C3%B2lic" title="Pere el Catòlic">Pere el Catòlic</a> i de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_de_Montpeller" title="Maria de Montpeller">Maria de Montpeller</a>. El seu pare era molt afeccionat a les dames, però rebutjava a la seva muller, per la qual cosa va ser enganyat per aquesta, i 24 Prohoms, Abats, Priors, l'oficial del Bisbe, alguns religiosos, dotze dames, i altres tantes donzelles, que li feren creure que jeia amb una de les seves amants, cosa que era fingida per la seva pròpia esposa; mentre aquests, i tot el poble, resaven. Quan arribà el dia entraren a la cambra, i es descobrí l'engany, el Rei botà del llit i tragué l'espasa. Li explicaren el que havia succeït, i ell va dir: “dons el cel vulgui complir els vostres vots". Aquell mateix dia fugi a cavall de Montpeller. Passat el temps de l'embaràs va nàixer qui després seria el Rei Jaume I. Sembla ser que aquesta història sobre la concepció del Rei en Jaume seria una llegenda, però que està basada en el que el propi rei hauria dit, o fet posar, al <i><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Llibre_dels_fets" title="Llibre dels fets">Llibre dels fets</a></i>.</span></p><p style="color: rgb(51, 51, 51);"><span style="font-size:100%;">L'infant Jaume va ser capturat, als sis anys, per <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Sim%C3%B3_de_Monfort" title="Simó de Monfort">Simó de Monfort</a> durant la desfeta de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Muret" title="Batalla de Muret">Muret</a>. A continuació, i per mediació de sa mare, el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Papa" title="Papa">papa</a> <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Innocenci_III" title="Innocenci III">Innocenci III</a> obligà al de Monfort a cedir la tutela de l'infant als <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Cavallers_Templers" title="Cavallers Templers">Cavallers Templers</a> d'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Arag%C3%B3" title="Aragó">Aragó</a> i <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Catalunya" title="Catalunya">Catalunya</a>, mestre dels quals era <a href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guillem_de_Mont-rodon&action=edit" class="new" title="Guillem de Mont-rodon">Guillem de Mont-rodon</a> i que rebé a l'infant Jaume als sis anys. Aquests l'instruïren com a rei al <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Monts%C3%B3" title="Castell de Montsó">Castell de Montsó</a>, mentre el regent, <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/San%C3%A7_de_Barcelona_i_d%27Arag%C3%B3" title="Sanç de Barcelona i d'Aragó">Sanç de Rosselló</a>, <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Comtat_de_Rossell%C3%B3" title="Comtat de Rosselló">comte de Rosselló</a>, <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Comtat_de_Proven%C3%A7a" title="Comtat de Provença">Provença</a> i <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Comtat_de_Cerdanya" title="Comtat de Cerdanya">Cerdanya</a> es disputava la sobirania amb l'oncle de Jaume, <a href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ferran_d%27Arag%C3%B3_%28abat_de_Montarag%C3%B3%29&action=edit" class="new" title="Ferran d'Aragó (abat de Montaragó)">Ferran d'Aragó</a>, <a href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Abadia_de_Montarag%C3%B3&action=edit" class="new" title="Abadia de Montaragó">abat de Montaragó</a>.</span></p> <p style="color: rgb(51, 51, 51);"><span style="font-size:100%;">En el moment més crític, en el qual els nobles de Catalunya estaven a punt d'encetar una guerra civil pel control de la sobirania en contra dels d'Aragó, Jaume, amb nou anys d'edat i aconsellat pels cavallers templers, va saber manegar bé la situació i va prendre el control de la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Corona_d%27Arag%C3%B3" title="Corona d'Aragó">Corona</a>. En aquest moment tots els nobles van tornar a jurar fidelitat al rei.</span></p> <p style="color: rgb(51, 51, 51);"><span style="font-size:100%;">Tot i això, Sanç conspirà varies voltes junt amb altres nobles per fer baixar a Jaume del poder, sempre sense èxit. L'acció més destacada fou quan subornà al noble <a href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Roderic_de_Li%C3%A7ana&action=edit" class="new" title="Roderic de Liçana">Roderic de Liçana</a> per a que usurpara les terres de <a href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llop_d%27Albero&action=edit" class="new" title="Llop d'Albero">Llop d'Albero</a>, altre noble fidel a la Corona. Jaume, amb tretze anys, resolgué la situació d'una manera contundent, i el de Liçana, amb grans pèrdues, acabà refugiant-se en <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Albarras%C3%AD" title="Albarrasí">Albarrasí</a>, dominis que encara no estaven sotmesos a la Corona. A continuació, es proposà la conquesta d'Albarrasí, però després d'unes setmanes de setge i atacs continuats amb dos <a href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fon%C3%A8vol&action=edit" class="new" title="Fonèvol">fonèvols</a> i un <a href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Almanjanec&action=edit" class="new" title="Almanjanec">almanjanec</a>, es descobrí una traïció a la Corona, orquestrada per <a href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pere_Ferrandes_d%27A%C3%A7agra&action=edit" class="new" title="Pere Ferrandes d'Açagra">Pere Ferrandes d'Açagra</a>, senyor d'Albarrasí, i Jaume s'haguè de retirar.</span></p><span style="color: rgb(51, 51, 51);font-size:100%;" ><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">Els seus pactes amb el rei francès</a><span style="color: rgb(51, 51, 51);">, el </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Tractat_de_Corbeil" title="Tractat de Corbeil">tractat de Corbeil</a><span style="color: rgb(51, 51, 51);"> (</span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1258" title="1258">1258</a><span style="color: rgb(51, 51, 51);">), pel qual li cedia tots els dominis que tenia a </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Occit%C3%A0nia" title="Occitània">Occitània</a><span style="color: rgb(51, 51, 51);"> (excepte la senyoria de </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Montpeller" title="Montpeller">Montpeller</a><span style="color: rgb(51, 51, 51);">, el vescomtat de </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Carlad%C3%A8s" title="Carladès">Carladès</a><span style="color: rgb(51, 51, 51);"> i la baronia d’</span><a href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Omel%C3%A0s&action=edit" class="new" title="Omelàs">Omelàs</a><span style="color: rgb(51, 51, 51);">), però aconsegueix que els </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Rei" title="Rei">reis</a><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">francesos</a><span style="color: rgb(51, 51, 51);"> renunciïn explícitament a qualsevol pretensió sobre </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Catalunya" title="Catalunya">Catalunya</a><span style="color: rgb(51, 51, 51);"> que poguessin al·legar més endavant com a descendents dels conqueridors de la </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Marca_Hisp%C3%A0nica" title="Marca Hispànica">Marca Hispànica</a><span style="color: rgb(51, 51, 51);">. Realment, en aquest tractat no s'intercanviaren territoris, sinó que ambdós reis renunciaren a drets nominals que difícilment podien exercir: el rei de França reconeixia la independència dels comtats catalans Catalunya, assolida de fet a final del </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_X" title="Segle X">segle X</a><span style="color: rgb(51, 51, 51);">, mentre que Jaume I reconeixia als francesos els territoris dels nobles occitans que havien estat vassalls dels comtes de Barcelona i dels reis d'Aragó, ocupats per França a la </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Croada_contra_els_albigesos" title="Croada contra els albigesos">croada contra els albigesos</a><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Muret" title="Batalla de Muret">batalla de Muret</a><span style="color: rgb(51, 51, 51);">. Tot i això, al </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Llenguadoc" title="Llenguadoc">Llenguadoc</a><span style="color: rgb(51, 51, 51);">, on encara s'estaven produint revoltes antifranceses, veieren aquesta renúncia de Jaume I com una traïció.</span><br /></span> <p style="color: rgb(51, 51, 51);"><span style="font-size:100%;">Durant els quinze primers anys del seu regnat, va mantenir diverses lluites contra la noblesa aragonesa que fins i tot va arribar a fer-li presoner l'any <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1224" title="1224">1224</a>. Al <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1227" title="1227">1227</a> va afrontar un nou alçament de la noblesa aragonesa, dirigit per l'infant Fernando, oncle del rei, que va acabar, gràcies a la intervenció papal a través de l'arquebisbe de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Tortosa" title="Tortosa">Tortosa</a>, amb la signatura de la concòrdia d'Alcalá (març de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1227" title="1227">1227</a>). Aquest tractat va marcar el triomf de la monarquia sobre els nobles, donant-li l'estabilitat necessària per a iniciar les campanyes contra els musulmans. Aquesta estabilitat va assolir l'apaivagament de les reclamacions de la noblesa.</span></p> <p style="color: rgb(51, 51, 51);"><span style="font-size:100%;"><a name="Conquesta_de_Mallorca" id="Conquesta_de_Mallorca"></a></span></p> <h4 style="color: rgb(51, 51, 51); font-weight: normal;"><span style="font-size:100%;"><span class="mw-headline">Conquesta de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca">Mallorca</a></span></span></h4> <p style="color: rgb(51, 51, 51);"><span style="font-size:100%;">Un grup de prohoms catalans presidits per Jaume I es reuneixen a casa de <a href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Martell%2C_Pere&action=edit" class="new" title="Martell, Pere">Pere Martell</a>, a <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Tarragona" title="Tarragona">Tarragona</a>, per tal de preparar la conquesta de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca">Mallorca</a> (<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1228" title="1228">1228</a>). L'any següent, el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/5_de_setembre" title="5 de setembre">5 de setembre</a> de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1229" title="1229">1229</a> l'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Estol" title="Estol">estol</a> català surt de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Salou" title="Salou">Salou</a>, i conquereix Mallorca a Abû I-Alâ Idrîs al-Ma’mûn: desembarca a <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Pon%C3%A7a" title="Santa Ponça">Santa Ponça</a> i venç els moros a <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Portop%C3%AD" title="Portopí">Portopí</a>. Comença la repoblació amb pagesos de l’<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Empord%C3%A0" title="Empordà">Empordà</a> (<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1236" title="1236">1236</a>). Al s. XIII mateix ja es commemora a Mallorca, dia 31 de desembre, la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Festa_de_l%27Estendard" title="Festa de l'Estendard">Festa de la Conquesta</a>, al <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XIV" title="Segle XIV">segle XIV</a> anomenada <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Festa_de_l%27Estendard" title="Festa de l'Estendard">Festa de l'Estendard</a>. Al voltant d'aquesta Festa, Jaume el Conqueridor esdevé el principal mite de la història de Mallorca, com també serà mitificat al País Valencià.</span></p><span style="color: rgb(51, 51, 51);font-size:100%;" ><span style="color: rgb(51, 51, 51);" class="mw-headline">Conquesta de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Menorca" title="Menorca">Menorca</a></span></span><div style="color: rgb(51, 51, 51);" class="thumb tright"> <div class="thumbinner" style="width: 282px;"> <div class="magnify" style="float: right;"><span style="font-size:100%;"><span class="mw-headline"><br /><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Menorca" title="Menorca"></a></span></span></div> </div> </div> <p style="color: rgb(51, 51, 51);"><span style="font-size:100%;">Pel <a href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tractat_del_cap_de_Pera&action=edit" class="new" title="Tractat del cap de Pera">tractat del cap de Pera</a> (<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1231" title="1231">1231</a>), l'<a href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alcaid&action=edit" class="new" title="Alcaid">alcaid</a> de Menorca, <a href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ab%C3%BB_Muhammad_%E2%80%98Abd_al-Wahid&action=edit" class="new" title="Abû Muhammad ‘Abd al-Wahid">Abû Muhammad ‘Abd al-Wahid</a>, esdevé <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Vassall" title="Vassall">vassall</a> del <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Rei" title="Rei">rei</a> catalano-aragonès Jaume I. <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Alfons_II" title="Alfons II">Alfons II</a> el Franc conquereix de forma efectiva aquesta <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Illa" title="Illa">illa</a>, després de la capitulació de l'<a href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arrais&action=edit" class="new" title="Arrais">arrais</a> <a href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ab%C3%BB%E2%80%99Umar&action=edit" class="new" title="Abû’Umar">Abû’Umar</a> (<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1287" title="1287">1287</a>). D'acord amb el <a href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tractat_d%27Anagni&action=edit" class="new" title="Tractat d'Anagni">tractat d'Anagni</a> (<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1295" title="1295">1295</a>) la cedeix a <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_II_de_Mallorca" title="Jaume II de Mallorca">Jaume II de Mallorca</a>, el qual la incorpora a la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Regne_de_Mallorca" title="Regne de Mallorca">corona mallorquina</a>. Va ser repoblada per catalans, però també s’hi van quedar molts sarraïns. La conquesta és celebrada anualment el dia de Sant Antoni.</span></p> <p style="color: rgb(51, 51, 51);"><span style="font-size:100%;"><a name="Conquesta_de_les_Piti.C3.BCses" id="Conquesta_de_les_Piti.C3.BCses"></a></span></p> <h4 style="color: rgb(51, 51, 51); font-weight: normal;"><span style="font-size:100%;"><span class="mw-headline">Conquesta de les <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Piti%C3%BCses" title="Pitiüses">Pitiüses</a></span></span><span style="font-size:100%;"><a href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guillem_de_Montgr%C3%AD&action=edit" class="new" title="Guillem de Montgrí">. Guillem de Montgrí</a>, <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Arquebisbe" title="Arquebisbe">arquebisbe</a> de Tarragona, i son germà <a href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bernat_de_Santa_Eug%C3%A8nia&action=edit" class="new" title="Bernat de Santa Eugènia">Bernat de Santa Eugènia</a> conqueriren les Pitiüses (<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Illa_d%27Eivissa" title="Illa d'Eivissa">Eivissa</a> i <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Formentera" title="Formentera">Formentera</a>) el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1235" title="1235">1235</a> a Abû I-Hasan ‘Alî al-Saîd al-Mutadid. La festa de la Conquesta se celebra, seguint el model de la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Festa_de_l%27Estendard" title="Festa de l'Estendard">Festa de l'Estendard</a> mallorquina, el dia 8 d'agost, Sant Ciríac.</span></h4> <p style="color: rgb(51, 51, 51);"><span style="font-size:100%;"><a name="Conquesta_del_Pa.C3.ADs_Valenci.C3.A0" id="Conquesta_del_Pa.C3.ADs_Valenci.C3.A0"></a></span></p> <h4 style="color: rgb(51, 51, 51); font-weight: normal;"><span style="font-size:100%;"><span class="editsection"></span><span class="mw-headline">Conquesta del <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0" title="País Valencià">País Valencià</a></span></span></h4> <p style="color: rgb(51, 51, 51);"><span style="font-size:100%;">Començà el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1232" title="1232">1232</a>. El <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1238" title="1238">1238</a>, tropes catalanes i aragoneses entren a la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutat" title="Ciutat">ciutat</a> de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Val%C3%A8ncia" title="València">València</a>, que depenia de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Califa" title="Califa">califa</a><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Bagdad" title="Bagdad">Bagdad</a> al-Mustansir Billah. La conquesta de les darreres places originà una topada amb <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Alfons_X_de_Castella" title="Alfons X de Castella">Alfons X de Castella</a>, que pretenia conquerir <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/X%C3%A0tiva" title="Xàtiva">Xàtiva</a>. Però hi renuncià després de signar el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Tractat_d%27Almizra" title="Tractat d'Almizra">tractat d'Almizra</a> (<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1244" title="1244">1244</a>), segons el qual Jaume I cedia a <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Castella" title="Castella">Castella</a> la conquesta de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%BArcia" title="Múrcia">Múrcia</a>. El Regne de València van ser repoblat per catalans i aragonesos: els primers van ocupar preferentment les comarques del litoral, que ara són de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Catal%C3%A0" title="Català">parla catalana</a>, i els segons van ocupar preferentment les comarques interiors, inicialment de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Aragon%C3%A8s" title="Aragonès">parla aragonesa</a> i avui de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell%C3%A0" title="Castellà">parla castellana</a>. La conquesta és celebrada a la ciutat de València des del temps de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Cr%C3%B2nica_de_Ramon_Muntaner" title="Crònica de Ramon Muntaner">Ramon Muntaner</a><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Festa_de_l%27Estendard" title="Festa de l'Estendard">Festa de l'Estendard</a> mallorquina. de fins avui dia, per imitació de la</span><span style="font-size:100%;">. Pel que fa a la conquesta del Regne de València, cal esmentar les diferents revoltes del cabdill musulmà <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Al-Azraq" title="Al-Azraq">Al-Azraq</a>.</span></p> <p style="color: rgb(51, 51, 51);"><span style="font-size:100%;"><span class="mw-headline">Conquesta de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%BArcia" title="Múrcia">Múrcia</a></span></span></p> <h4 style="color: rgb(51, 51, 51); font-weight: normal;"><span style="font-size:100%;">Castella havia sotmès Múrcia a vassallatge (<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1243" title="1243">1243</a>), però els moros murcians es van revoltar contra Castella amb el suport de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Regne_de_Granada" title="Regne de Granada">Granada</a> i el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Marroc" title="Marroc">Marroc</a> (<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1264" title="1264">1264</a>). La reina Violant d'Aragó i d'Hongria (esposa d'Alfons X, el Savi) demanà ajut urgent al seu pare Jaume I. Aleshores, tropes exclusivament catalanes comandades per l'infant Pere (el futur Pere II el Gran) conquereixen a Muhammad ibn Hûd Biha al-Dawla el regne moro de Múrcia (<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1265" title="1265">1265</a>-<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1266" title="1266">1266</a>). Tot el país va ser repoblat per catalans. D’acord amb el Tractat d'Almizra, Jaume I cedí, generosament, Múrcia a Castella.</span><span style="font-size:100%;"> Va morir a Alzira (València) el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/27_de_juliol" title="27 de juliol">27 de juliol</a> de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1276" title="1276">1276</a>, després d'un regnat de seixanta-tres anys, quan estava viatjant cap al <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_Poblet" title="Monestir de Poblet">Monestir de Poblet</a> on volia ingressar com a monjo.</span></h4>Cadiradefusta.com - Continguts audiovisualshttp://www.blogger.com/profile/16631995482854501464noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4424997666190905833.post-9273126428438918352007-10-04T13:06:00.000+02:002008-12-09T02:35:04.721+01:00Abú Abd Allâh Muhammad be Hudayl, més conegut amb el sobrenom d'al-Azraq<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqiKOHtkAyLi5GaLPloSMIl5hBFiHCGV5h481KDSuZJMcUUn-Sr4zh_Zr7mMfaPmPWXAqA3YJKphGAvT3i78RcwMwAPcvLbejL_DDk-on1_Y_N9nCmll8dVyjDR6TxqQNXT4pBASNw0iOG/s1600-h/alazraq+BUSTO.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqiKOHtkAyLi5GaLPloSMIl5hBFiHCGV5h481KDSuZJMcUUn-Sr4zh_Zr7mMfaPmPWXAqA3YJKphGAvT3i78RcwMwAPcvLbejL_DDk-on1_Y_N9nCmll8dVyjDR6TxqQNXT4pBASNw0iOG/s320/alazraq+BUSTO.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5117436657956649330" border="0" /></a><br /><!-- start content --><span style="font-size:100%;"><b>Mohamed Abu Abdalà Ben Hudzäil al Sähuir</b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1230" title="1230">1230</a>, <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Vall_d%27Alcal%C3%A0" title="La Vall d'Alcalà">la Vall d'Alcalà</a> en la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Marina_Alta" title="Marina Alta">Marina Alta</a> - <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1276" title="1276">1276</a> <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Alcoi" title="Alcoi">Alcoi</a> en l'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Alcoi%C3%A0" title="Alcoià">Alcoià</a>). Més conegut com <i><b>Al-Azraq</b></i> (<i>el d'ulls blaus</i>), era fill del valí Hudzäil al Sähuir, i de mare cristiana.</span> <p style="color: rgb(51, 51, 51);"><span style="font-size:100%;">Culte i enginyós, estigué llargues temporades a les corts d'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Arag%C3%B3" title="Aragó">Aragó</a>, <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Val%C3%A8ncia" title="València">València</a> i <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Regne_de_Granada" title="Regne de Granada">Granada</a>. Arribà a convertir-se en el senyor <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Mud%C3%A8jar" title="Mudèjar">mudèjar</a> més famós del <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XIII" title="Segle XIII">segle XIII</a>. Tingué la confiança i amistat del rei <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_I_el_Conqueridor" title="Jaume I el Conqueridor">Jaume I el Conqueridor</a>, i del rei <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Alfons_X_de_Castella" title="Alfons X de Castella">Alfons X el Savi de Castella</a>. Fou el cabdill de les tres revoltes mudèjars del sud del <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Regne_de_Val%C3%A8ncia" title="Regne de València">Regne de València</a> i que el va posar en perill més d'un cop. Molts autors han trobat en la rememoració de les revoltes d'Al-Azraq l'origen de les festes de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Moros_i_cristians" title="Moros i cristians">moros i cristians</a>.</span></p> <p style="color: rgb(51, 51, 51);"><span style="font-size:100%;"><a name="La_primera_revolta" id="La_primera_revolta"></a></span></p> <h2 style="color: rgb(51, 51, 51);"><span style="font-size:100%;"><span class="editsection"></span><span class="mw-headline">La primera revolta</span></span></h2> <p style="color: rgb(51, 51, 51);"><span style="font-size:100%;">Davant el maltractament als <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Sarra%C3%AD" title="Sarraí">sarraïns</a> i l'incompliment dels acords dels monarques, els mudèjars es revoltaren l'any <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1244" title="1244">1244</a> sota el comandament d'Al-Azraq, que, en aquest any, ja controlava els castells d'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Ambra" title="Ambra">Ambra</a> (vall de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Pego" title="Pego">Pego</a>), i d'<a href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alcal%C3%A0&action=edit" class="new" title="Alcalà">Alcalà</a>, amb nombrosos castells menors. A continuació va anar prenent els castells de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/X%C3%A0tiva" title="Xàtiva">Xàtiva</a>, <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/D%C3%A9nia" title="Dénia">Dénia</a>, i <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Alacant" title="Alacant">Alacant</a> i, amb l'ajuda del sultanat de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Regne_de_Granada" title="Regne de Granada">Granada</a> i del suport interessat del rei <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Alfons_X_de_Castella" title="Alfons X de Castella">Alfons X de Castella</a>, s'independitzà la regió de la riba sud del <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/X%C3%BAquer" title="Xúquer">Xúquer</a> del Regne de València.</span></p> <p style="color: rgb(51, 51, 51);"><span style="font-size:100%;">Mentrestant, Jaume I demanà ajuda econòmica al papa <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Climent_IV" title="Climent IV">Climent IV</a> a canvi de cedir a les seues pressions i de l'exempció de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Delme" title="Delme">delme</a>, signà l'expulsió dels musulmans de tot el territori de la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Corona_d%27Arag%C3%B3" title="Corona d'Aragó">Corona d'Aragó</a> en un decret amb les corts a <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Val%C3%A8ncia" title="València">València</a>. Açò comportà que una part important dels musulmans expulsats s'afegiren als rebels, fent-se encara més forts, i abocà el regne a una situació de guerra generalitzada. Per altra banda, uns cent mil musulmans que acceptaren l'exili, provinents fonamentalment de la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutat_de_Val%C3%A8ncia" title="Ciutat de València">Ciutat de València</a>, foren agrupats i conduïts cap a la frontera de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%BArcia" title="Múrcia">Múrcia</a>, escortats amb protecció militar.</span></p> <p style="color: rgb(51, 51, 51);"><span style="font-size:100%;"><a name="La_segona_revolta" id="La_segona_revolta"></a></span></p> <h2 style="color: rgb(51, 51, 51);"><span style="font-size:100%;"><span class="editsection"></span><span class="mw-headline">La segona revolta</span></span></h2> <p style="color: rgb(51, 51, 51);"><span style="font-size:100%;">En la segona revolta mudèjar (<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1248" title="1248">1248</a>-<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1258" title="1258">1258</a>) Al-Azraq fa més d'un maldecap al vell Jaume I, ja que estiguè a punt de matar-lo en una emboscada però, al final, la traïció del seu propi conseller acaba per derrotar-lo, i per l'antiga amistat Jaume I no va empresonar-lo, i fou obligat a exiliar-se, deixant els seus dominis, ja molt reduïts, en mans d'un germà i un oncle, sotmesos a contínues pressions dels nous senyors feudals catalans i aragonesos.</span></p> <p style="color: rgb(51, 51, 51);"><span style="font-size:100%;">En <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1258" title="1258">1258</a> Jaume I rebutjà una treva oferida d'al-Azraq a través del rei Alfons X el Savi, i recuperà gairebé sense resistència els castells de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Planes" title="Planes">Planes</a>, Pego, <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Castells" title="Castell de Castells">Castell de Castells</a>. Als pocs dies al-Azraq es va rendir, lliurant Alcalà, <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Vall_de_Gallinera" title="Vall de Gallinera">Gallinera</a>, i la resta de les fortificacions, i fou expulsat del Regne. Jaume I no complí les condicions de l'ajuda del papa Climent VI d'exterminar els musulmans, com ho feia Castella, per por de debilitar el Regne econòmicament, i preferí iniciar una sèrie d'accions legals amb l'objectiu de forçar els mudèjars a convertir-se al cristianisme, com a condició per a poder mantenir els seus drets i possessions.</span></p> <p style="color: rgb(51, 51, 51);"><span style="font-size:100%;"><a name="La_tercera_revolta" id="La_tercera_revolta"></a></span></p> <h2 style="color: rgb(51, 51, 51);"><span style="font-size:100%;"><span class="editsection"></span> <span class="mw-headline">La tercera revolta</span></span></h2> <p style="color: rgb(51, 51, 51);"><span style="font-size:100%;">Açò comportà que, lluny d'aplacar la revolta, es revifara de nou, i en l'any <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1276" title="1276">1276</a> tingué lloc la tercera revolta dels mudèjars, amb un exèrcit comandant per al-Azraq des de l'exterior camí cap <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Alcoi" title="Alcoi">Alcoi</a>. Jaume I, combinà diplomàcia i guerra per a sufocar la revolució, provocant disputes internes entre els musulmans, i recuperant terreny.</span></p> <p style="color: rgb(51, 51, 51);"><span style="font-size:100%;">La tercera revolta mudèjar fou la que afectà més directament a Alcoi, en els dominis antics d'Al-Azraq (Alcalà, <a href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Benisili&action=edit" class="new" title="Benisili">Benisili</a>, Pego, <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Benig%C3%A0nim" title="Benigànim">Benigànim</a>, o <a href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Benissulema&action=edit" class="new" title="Benissulema">Benissulema</a>). Aquesta vegada Alcoi fou defensat per quaranta cavallers que arribaren des de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/X%C3%A0tiva" title="Xàtiva">Xàtiva</a>, i derrotaren a mort a Al-Azraq en una maniobra de distracció. No obstant açò, una vegada que l'exèrcit mudèjar inicià la fugida, alguns cavallers de Xàtiva, improvisadament, volgueren perseguir-los, i caigueren en una emboscada militar a mà de rebels encapçalats pel fill d'Al-Azraq, els quals es trobaven amagats per a un contra-atac. Alcoi, per tant, quedà desprotegida, i el fill d'Al-Azraq aconseguí prendre-la, així com Xàtiva.</span></p> <p style="color: rgb(51, 51, 51);"><span style="font-size:100%;">La revolta s'estengué per tot el territori i posà seriosament en perill el Regne de València, amb el fill d'Al-Azraq com a nou cap: mil peons moros atacaren <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Ll%C3%ADria" title="Llíria">Llíria</a>, els mudéjars de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Beniopa" title="Beniopa">Beniopa</a> es revolten, i l'exèrcit musulmá destruí <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Llutxent" title="Llutxent">Llutxent</a> i avançava regne endins per la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Vall_d%27Albaida" title="Vall d'Albaida">Vall d'Albaida</a>. Mentrestant, Jaume I caigué malalt i morí el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/27_de_juliol" title="27 de juliol">27 de juliol</a> de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1276" title="1276">1276</a>, i va heretar el tro valencià el seu fill <a href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pere_I_el_Gran&action=edit" class="new" title="Pere I el Gran">Pere I el Gran</a>. El nou rei recuperà fortificacions i arribà a un acord de treva de tres mesos. Després va sotmetre diversos castells i hagué de rendir a la força el de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Montesa" title="Montesa">Montesa</a>. La revolta finalitzà l'octubre del <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1277" title="1277">1277</a>, abans que els granadins i els nord-africans pogueren socórrer els mudèjars. Pere I ordenà desarmar-los sense que foren castigats, i a l'any <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1283" title="1283">1283</a> decretà una llei permetent-los la llibertat de desplaçament i de residència en tot el regne, així com la llibertat de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Comer%C3%A7" title="Comerç">comerç</a>.</span></p>Cadiradefusta.com - Continguts audiovisualshttp://www.blogger.com/profile/16631995482854501464noreply@blogger.com1